Prostatitis

Urgència baixa
Comuna-

S'anomena prostatitis a la inflamació de la pròstata, tant si és d'origen infecciós com no infecciós.

Pot ser aguda (si dura menys de tres mesos) i crònica (si persisteix més de tres mesos). Generalment la causa de la inflamació és una infecció d'origen bacterià. 

El quadre es basa en l'existència de cremor o dolor en orinar, sang en l'orina, febre amb calfreds, sufocacions, necessitat d'orinar amb una freqüència superior a la normal, raig d'orina dèbil i dificultat per començar a orinar. Pot anar acompanyat de dolor pelvià a nivell suprapúbic, perineal, lumbosacre, escrotal, penià i/o cara interna de les cuixes. 

El diagnòstic es realitza mitjançant la història clínica, exploració física, que pot incloure la palpació de la pròstata a través d'un tacte rectal, anàlisi de laboratori de sang i orina amb els seus respectius cultius. 

El tractament és antibiòtic, el qual s'ha de mantenir durant molt de temps: de 4 a 6 setmanes per a la prostatitis aguda i fins a 12 setmanes per a la prostatitis crònica. Per accelerar la desaparició dels símptomes es poden prendre com a mesures no farmacològiques banys calents, beure molt de líquid, laxants i evitar substàncies irritants.

Referències bibliogràfiques
  1. Alain Meyrier, Thomas Fekete. Acute bacterial prostatitis. UpToDate. Dec 03, 2015
  2. Gill BC, Shoskes DA. Bacterial prostatitis. Curr Opin Infect Dis 2016; 29:86.
  3. Kim JW, Oh MM, Bae JH, et al. Clinical and microbiological characteristics of spontaneous acute prostatitis and transrectal prostate biopsy-related acute prostatitis: Is transrectal prostate biopsy-related acute prostatitis a distinct acute prostatitis category? J Infect Chemother 2015; 21:434.
  4. Kalplana Gupta, Barbara W. Trautner. Infecciones de vías urinarias, pielonefritis y prostatitis. Harrison. Principios de Medicina Interna. Volumen 2. 19º Edición. 861:868
  5. Antonio M. López García-Moreno, Antonio Samprieto Crespo, Maria Antonia sepúlveda Berrocal, Fernanda Cuadra García-Tenorio. Infecciones del tracto urinario. Manual de protocolos y actuación en urgencias. Hospital Virgen de la Salud, Complejo Hospitalario de Toledo. Tercera edición. 2010. 717:721
  6. J. Mensa Pueyo. Infecciones de las vías urinarias. Farreras Rozman. Medicina Interna. Volumen 1. 12º edición. 909:913.
Autor
Dr. Oscar Garcia-Esquirol
Copyright
© TeckelMedical 2026

Símptomes

    Necessitat constant d’orinar que resulta molesta


    Orinar diferent de l'habitual


    Orina moltes vegades poca quantitat


    Dolor en orinar


    Coïssor / cremor en orinar

Símptomes a considerar

Febre que no cedeix amb antitèrmics (paracetamol, ibuprofèn)
Dolor lumbar
Vòmits
Orinar menys que una ampolla de refresc de 500 ml en 24 h.

Autocura

Mantenir una hidratació de 2 litres al dia.
Consumir analgèsics o antiinflamatoris de venda lliure.
Evitar el contacto de microorganismes de la regió anal amb la uretra (orifici per on surt l'orina).
Consultar al seu metge de capçalera la indicació d'antibiòtics.
Avaluï els seus símptomes i obtingui un pre-diagnòstic