Ferida per arma blanca

Una ferida per arma blanca és una lesió produïda per objectes punxants i/o tallants, com ara ganivets, navalles, estilets, etc.

Segons el mecanisme lesional, es classifiquen en punxants, incises (amb vores ben definides) o mixtes. Una altra manera de classificar-les depèn de la profunditat de la lesió, que pot ser superficial, profunda o perforant (quan travessa completament una estructura corporal).

La causa més habitual sol ser una agressió per part d’una altra persona, però també pot ser autoinfligida.

Els símptomes depenen de la localització de la ferida i de la seva profunditat, però en general totes presenten sagnat i dolor intens. El sagnat pot ser extern i visible, però també intern i menys aparent. Quan la ferida provoca un sagnat greu, poden aparèixer signes i símptomes de xoc: hipotensió, taquicàrdia, sudoració freda, mareig, etc. A més, si la ferida està localitzada al tòrax, pot anar acompanyada de falta d’aire; si està localitzada a l’abdomen, pot provocar la sortida de vísceres, etc.

El diagnòstic és clínic, en conèixer-se l’antecedent de la lesió i visualitzar-se la ferida. Cal sol·licitar una anàlisi de sang per conèixer el nivell de glòbuls vermells, el recompte de plaquetes i els factors de coagulació. Quan se sospita un sagnat intern (per exemple, abdominal) i/o una lesió visceral, serà necessari realitzar proves d’imatge: radiografia, ecografia i/o tomografia computada.

El tractament inclou una fase d’estabilització hemodinàmica i control del dolor. Cal aturar el sagnat tan aviat com sigui possible mitjançant compressió de la ferida, sutures i, en alguns casos, agents hemostàtics. En cas que hi hagi lesions d’òrgans i/o un sagnat intern, s’ha de realitzar una intervenció quirúrgica urgent. A més, pot ser necessària una transfusió de sang i altres hemoderivats per reposar la sang perduda durant l’hemorràgia.

Es tracta d’una urgència amb risc vital, per la qual cosa és important no retardar l’atenció mèdica. Abans d’ajudar la persona agredida, és imprescindible assegurar-se que l’agressor no continua sent una amenaça ni per al pacient ni per a qui el socorre; en cas contrari, s’ha d’avisar la policia abans d’assistir la persona ferida.